Bloc II. Les teories de l’aprenentatge i la seva implicació en el currículum actual: processos d’aprenentatge.

Durant aquest tema hem pogut aprofundir sobre les teories que van sorgir de l’aprenentatge, són les següents:

-    Conductisme:

o    Condicionament clàssic
o    Condicionament operant
o    Aprenentatge social o vicari

-    Models cognitius:

o    Piaget
o    Vigotsky
o    Ausubel
o    Bruner

Per aprofundir sobre el conductisme varem fer un treball sobre les tècniques de modificació de conducta. Aquestes tècniques, tant abans com a l’actualitat, han sigut emprades per molts mestres per intentar modificar el comportament dels seus alumnes. Hem pogut observar per molts de nosaltres, que aquestes tècniques conductistes solen ser efectives, ja que s’aconsegueixen resultats molt ràpidament, però no són recomanables, perquè no respecten el ritme propi d’aprenentatge de cadascú.

Al model d’aprenentatge social o vicari, el qual es seu màxim representant és Bandura, en canvi, pensen que l’aprenentatge es dona en els infants a causa de la seva interacció amb el medi que els envolta, mitjançant l’observació i associació, és a dir, el nen escull el que vol fer i quan el vol fer. Això s’anomena determinisme recíproc. Un exemple podria ser quan un nen imita la conducta del seu germà gros, perquè pensa que és millor que ell i els pares l’alabaran.
Basant-se en la teoria de la cognició social de Bandura, Zinmmerman (1989) va desenvolupar el model de desenvolupament acadèmic autoregulat, el qual considera a l’alumne com a participant actiu del seu procés d’aprenentatge.

Els models cognitius:

Piaget.

Es va centrar en la gènesi de la intel·ligència, la qual es donava a través de la adaptació real amb el medi. Va desenvolupar la teoria de l’epistemologia genètica, deia que el coneixement s’ha d’estudiar des dels inicis, s’ha de veure el procés des de menor a major coneixement. 

En aquest procés intervenen quatre factors:

- L'herència
- L'experiència física amb els objectes
- La transmissió social
- L'equilibri

          
Piaget va estudiar els diferents estadis pels quals passaven els infants, des del naixement fins als 12 anys i endavant.

Vigotsky.

La construcció del coneixement és producte de la interacció social, on els significats estan en el món social extern. L’activitat és entesa com a mediació a través del ús d’instruments o signes (com per exemple el llenguatge) que permetran la regulació i la transformació del món extern i de la pròpia conducta.

-    Com es produeix l’aprenentatge:

Zona de desenvolupament   ------------    Zona de desenvolupament
        actual o real.                                            Potencial

                     Zona de desenvolupament pròxim

Ausubel.

Segons Ausubel l’aprenenentage es pot donar de dues formes:

-    Aprenentage memorístic
-    Aprenentatge significatiu

L’aprenentatge significatiu sols és possible a partir de l’assimilació.

Bruner.

Aquest autor es va centrar en com és l’aprenentatge. L’aprenentatge consisteix en la categorització, el nen va entenent una sèrie d’aspectes sobre una cosa determinada i llavors amplia aquests conceptes. El nen interactua amb la realitat organitzant els coneixements segons les seves pròpies categories, creant-ne  de noves o modificant les existents. Aquest tipus d’aprenentatge pot produir que l’alumne es motivi més per voler aprendre, segons els seus interessos, i potencia l’aprenentatge per descobriment.

Algunes de les metodologies que s’ajusten a aquesta teoria són els projectes i els centres d’interès.