Bloc I. Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament: Conceptualització de la psicologia de l’educació.

Primerament, en aquest bloc hem pogut aprendre el concepte de psicologia de l’educació, la qual serveix per estudiar els comportaments de les persones i així poder ajudar aquelles conductes complexes, i també adequar la nostra pràctica educativa per a cada persona.

Si mirem la perspectiva històrica, hi ha un moment important (1890 – 1920) en el qual es van començar a estudiar aspectes de la conducta humana, per tant la psicologia ja era entesa com a ciència, ja que aquestes pràctiques es feien a un laboratori. A partir d’aquest moment van sorgir diferents autors, començant pels conductistes, que varen aportar diferents idees que es treballen avui dia, com W. James, Binet o Dewey, i la psicologia de la Gestalt, aquesta molt utilitzada actualment.

Seguint amb la història, també va sorgir a partir dels anys 50, la teoria del cognitivisme de Piaget i Vigotsky, autors que van influenciar per les seves teories a l’educació. Però la teoria que més influencia té és la del constructivisme, amb Bruner com a màxim representant. També va sorgir la teoria ecològica de Brofenbrenner, la qual varem tenir l’oportunitat d’estudiar millor en un treball de classe, i varem poder observar com el context i els diferents ambients poden influenciar en el comportament dels infants, sigui els contextos més o menys desenvolupats, i com nosaltres com a docents podem canviar-los per ajudar als infants.

Per tant, les teories que van sorgir es classifiquen en:

-    CONDUCTISME
-    ORIENTACIÓ COGNITIVA
-    ORIENTACIÓ ECOLÒGICA

Avui dia hi ha molts mestres que segueixen la rel conductista per educar els infants, és veritat que els resultats són molt efectius i ràpids, però no també pot tenir repercussions negatives en els alumnes, ja que no els deixen actuar per si mateixos, a un futur no seran nens autònoms ni tampoc creatius. El contrari passa amb el constructivisme, on si que s’educa als infants per a que siguin més autònoms en el seu aprenentatge, és a dir, aprendre a aprendre. 

Estic d’acord que, la millor pràctica educativa és la que deixa al nen construir el seu propi aprenentatge, i que això pugui repercutir en la seva vida adulta.