Bloc IV. Factors interpersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge.

En aquest darrer mòdul, hem donat els següents punts:

1.Interacció mestre - alumne.

   - Expectatives del mestre
   - El context escolar

2.El mestre: característiques de l’educador i el rendiment escolar.

   -    La personalitat del mestre
   -    El rol del mestre
   -    L’eficàcia docent del mestre
   -    L’estil d’ensenyament del mestre

3. L’ interacció alumne – alumne.

4. Pràctica educativa familiar.

5. La disciplina a l’aula.

Respecte a la interacció mestre – alumne es pot dir que els mestres solen ser molt fidels a les seves primeres expectatives dels alumnes per tot el curs, i no hauria de ser així, per exemple es poden fixar en l’aparença, i un mestre ha d’anar més enllà, conèixer a l’alumne en tots els sentits i no pas “etiquetar”.

També això es pot veure en la manera que té el mestre de parlar a un alumne o a un altre, segons el seu rendiment, o el seu comportament. Els alumnes es donen compte de la posició que té el seu mestre per ell mateix i pels companys, i això influeix en els seus aprenentatges futurs.

Segons la personalitat que tingui un mestre, ensenyarà d’una manera o altra als seus alumnes i aquests tindran més rendiment o menys. Es pot donar dos variants de personalitat:

-    Afectiu – emocional (empatia, amabilitat...)
-    Intel•lectual – directiu (implicat, valora l’esforç...)

El rol del mestre.

Quan un mestre canvia el seu rol o el seu paper vol dir que és una persona insegura dels seus actes, i no es respectada pels altres. A vegades també el mestre es sent que la societat li demana molt (motivació, ganes pel treball...) i per això no sap quin rol tenir enfront els seus alumnes.

L’eficàcia docent del mestre.

El mestre eficaç:

- Tenir en compte les necessitats dels infants i respondre a elles.
- La diversitat i els ritme de cada alumne.
- Que tingui empatia i sigui afectiu.
- Potenciar l’aprenentatge  cooperatiu.
- Autoavaluació.
- Auto formació continua.
- Col•laboració amb les famílies.

Segons la manera d’ensenyar, un mestre pot tenir un estil d’ensenyament diferent. Lippit i Lewin varen fer uns estudis sobre els diferents estils d’ensenyament: 

-    Democràtic (afavoria l’autonomia dels alumnes i l’autogrovern)
-    Autoritari (els alumnes treballen només davant del mestre)
-    Laissez – faire (deixar fer, la classe era un caos)

Pel que fa a la interacció alumne – alumne, a un aula s’ha de treballar la socialització, i per tant la cooperació entre els companys. L’escola és un espai que és molt propici per a la socialització, i ajuda als infants que no tenen competències socials. També els infants tenen uns impulsos agressius que van aprenent a controlar per si mateixos. 

A un aula el mestre també ha de fomentar l’empatia, és a dir, aprendre a posar-se en el lloc dels altres (empatia) i l’afectivitat. 

Una vegada els nens del mateix grup tenen aquestes competències, aquest grup podrà treballar en equip i faran més fàcil la tasca docent.

També totes aquestes qüestions s’han de treballar a casa amb la família, com a mestres hem de treballar amb els pares, ja que aquests també es diferencien en diferents estils d’ensenyament. Es pot dir que els pares que tenen un estil democràtic ajudaran més als seus fills a crear la seva personalitat autònoma, no dependents dels altres i cooperatius, entre altres, per tant, la nostra feina serà fer que els pares col•laborin en aquestes qüestions, i també que cooperin amb l’aula i l’escola (tallers, visites...).

Per a que hi hagi disciplina a l’aula:

-    Fomentar respecte
-    Normes consensuades
-    Ser coherents en la nostra actuació docent
-    Motivació
-    Afecte
-    Mediació

Bloc III. Factors psicològics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge.

En aquest mòdul varem estudiar els factors implicats a l’enseyament- aprenentage. Aquests factors són:

-    Processos cognitius:

o    L’atenció
o    La memòria
o    La intel•ligència

-    Processos afectius:

o    La personalitat
o    La motivació

Processos cognitius:

Pel que fa a l’atenció, segons els autors conductistes varen dir que és un aspecte observable, i que és una disponibilitat sensorial que es manifesta en la fixació de la mirada, postura corporal i expressió facial sobre un estímul específic. Segons les orientacions psicomètiques, varen dir que és un area que s’estudia a partir de tests que miren quins estímuls provoquen més atenció. Segons les teories del processament de la informació, varen comparar el funcionament de la ment humana amb ordinadors, varen mirar la quantitat d’elements que poden processar i la qualitat del rendiment.

Hi ha diferents factors que incideixen en l’atenció:

-    Factors fisiològics
-    Nivell de desenvolupament
-    Motivacions i interessos
-    Diferències individuals

Pel que fa a la memòria, Atkinson i Shiffin varen fer estudis sobre aquesta als anys 70. La memòria és un procés important en el procés d’ensenyament, i s’utilitza per a no perdre la informació.

Hi ha tres tipus de memòria:

-    Memòria sensorial (aquella que té un significat per a la persona)
      o    Memòria de treball (tasques de resolució de problemes)
-    Memòria a curt termini (duració determinada)
-    Memòria a llarg termini (duració indeterminada)
     o    Memòria episòdica
     o    Memòria semàntica

Processos de la memòria:

Emmagatzament de la informació   -----   Sistemes de codificació
                                                   -----   Estratègies mnemotècniques

Hi ha una sèrie de regles mnemotècniques que serveixen per recuperar la memòria:

-    Estratègia dels llocs
-    Repetició
-    Paraules clau
-    Estratègia semàntica visual
-    Apòcrifs
-    Recuperació de la informació

Pel que fa a la intel•ligència, és un procés dinàmic i no estàtic, es parteix del potencial de l’infant, per tant la intel•ligència és il•limitada. Hi ha vuit tipus d’intel•ligència segons Gardner: 

-    Lingüística
-    Lògic-matemàtica
-    Musical
-    Espacial
-    Cinètic-corporal
-    Interpersonal
-    Intrapersonal
-    Naturalista

Processos afectius:

Pel que fa a la personalitat, com a docents hem d’ajudar als infants a formar la pròpia personalitat (més autònoms, segurs...), per tant sempre s’ha de saber les necessitats de cada infant i sobretot fer que cada nen es senti important.

Pel que fa a la motivació, el mestre a més de tenir-ne, ha de transmetre als alumnes la motivació per les tasques realitzades dins l’aula. Aquesta motivació ha de ser contínua, ha de promoure l’esforç i les ganes per fer coses, curiositat, que els nens facin aprenentatges per si mateixos, en definitiva que s’automotivin.

La nostra conducta esta sempre orientada a fites i aquestes desenvolupen un paper fonamental en el procés motivacional:

-    Fites relacionades amb la tasca (actuar amb autonomia enfront la tasca)
-    Fites relacionades amb el jo (ser millor que els altres companys, competència)
-    Fites relacionades amb la valoració social (buscar l’aprovació del mestre, dels companys, dels pares).

Bloc II. Les teories de l’aprenentatge i la seva implicació en el currículum actual: processos d’aprenentatge.

Durant aquest tema hem pogut aprofundir sobre les teories que van sorgir de l’aprenentatge, són les següents:

-    Conductisme:

o    Condicionament clàssic
o    Condicionament operant
o    Aprenentatge social o vicari

-    Models cognitius:

o    Piaget
o    Vigotsky
o    Ausubel
o    Bruner

Per aprofundir sobre el conductisme varem fer un treball sobre les tècniques de modificació de conducta. Aquestes tècniques, tant abans com a l’actualitat, han sigut emprades per molts mestres per intentar modificar el comportament dels seus alumnes. Hem pogut observar per molts de nosaltres, que aquestes tècniques conductistes solen ser efectives, ja que s’aconsegueixen resultats molt ràpidament, però no són recomanables, perquè no respecten el ritme propi d’aprenentatge de cadascú.

Al model d’aprenentatge social o vicari, el qual es seu màxim representant és Bandura, en canvi, pensen que l’aprenentatge es dona en els infants a causa de la seva interacció amb el medi que els envolta, mitjançant l’observació i associació, és a dir, el nen escull el que vol fer i quan el vol fer. Això s’anomena determinisme recíproc. Un exemple podria ser quan un nen imita la conducta del seu germà gros, perquè pensa que és millor que ell i els pares l’alabaran.
Basant-se en la teoria de la cognició social de Bandura, Zinmmerman (1989) va desenvolupar el model de desenvolupament acadèmic autoregulat, el qual considera a l’alumne com a participant actiu del seu procés d’aprenentatge.

Els models cognitius:

Piaget.

Es va centrar en la gènesi de la intel·ligència, la qual es donava a través de la adaptació real amb el medi. Va desenvolupar la teoria de l’epistemologia genètica, deia que el coneixement s’ha d’estudiar des dels inicis, s’ha de veure el procés des de menor a major coneixement. 

En aquest procés intervenen quatre factors:

- L'herència
- L'experiència física amb els objectes
- La transmissió social
- L'equilibri

          
Piaget va estudiar els diferents estadis pels quals passaven els infants, des del naixement fins als 12 anys i endavant.

Vigotsky.

La construcció del coneixement és producte de la interacció social, on els significats estan en el món social extern. L’activitat és entesa com a mediació a través del ús d’instruments o signes (com per exemple el llenguatge) que permetran la regulació i la transformació del món extern i de la pròpia conducta.

-    Com es produeix l’aprenentatge:

Zona de desenvolupament   ------------    Zona de desenvolupament
        actual o real.                                            Potencial

                     Zona de desenvolupament pròxim

Ausubel.

Segons Ausubel l’aprenenentage es pot donar de dues formes:

-    Aprenentage memorístic
-    Aprenentatge significatiu

L’aprenentatge significatiu sols és possible a partir de l’assimilació.

Bruner.

Aquest autor es va centrar en com és l’aprenentatge. L’aprenentatge consisteix en la categorització, el nen va entenent una sèrie d’aspectes sobre una cosa determinada i llavors amplia aquests conceptes. El nen interactua amb la realitat organitzant els coneixements segons les seves pròpies categories, creant-ne  de noves o modificant les existents. Aquest tipus d’aprenentatge pot produir que l’alumne es motivi més per voler aprendre, segons els seus interessos, i potencia l’aprenentatge per descobriment.

Algunes de les metodologies que s’ajusten a aquesta teoria són els projectes i els centres d’interès.

Bloc I. Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament: Conceptualització de la psicologia de l’educació.

Primerament, en aquest bloc hem pogut aprendre el concepte de psicologia de l’educació, la qual serveix per estudiar els comportaments de les persones i així poder ajudar aquelles conductes complexes, i també adequar la nostra pràctica educativa per a cada persona.

Si mirem la perspectiva històrica, hi ha un moment important (1890 – 1920) en el qual es van començar a estudiar aspectes de la conducta humana, per tant la psicologia ja era entesa com a ciència, ja que aquestes pràctiques es feien a un laboratori. A partir d’aquest moment van sorgir diferents autors, començant pels conductistes, que varen aportar diferents idees que es treballen avui dia, com W. James, Binet o Dewey, i la psicologia de la Gestalt, aquesta molt utilitzada actualment.

Seguint amb la història, també va sorgir a partir dels anys 50, la teoria del cognitivisme de Piaget i Vigotsky, autors que van influenciar per les seves teories a l’educació. Però la teoria que més influencia té és la del constructivisme, amb Bruner com a màxim representant. També va sorgir la teoria ecològica de Brofenbrenner, la qual varem tenir l’oportunitat d’estudiar millor en un treball de classe, i varem poder observar com el context i els diferents ambients poden influenciar en el comportament dels infants, sigui els contextos més o menys desenvolupats, i com nosaltres com a docents podem canviar-los per ajudar als infants.

Per tant, les teories que van sorgir es classifiquen en:

-    CONDUCTISME
-    ORIENTACIÓ COGNITIVA
-    ORIENTACIÓ ECOLÒGICA

Avui dia hi ha molts mestres que segueixen la rel conductista per educar els infants, és veritat que els resultats són molt efectius i ràpids, però no també pot tenir repercussions negatives en els alumnes, ja que no els deixen actuar per si mateixos, a un futur no seran nens autònoms ni tampoc creatius. El contrari passa amb el constructivisme, on si que s’educa als infants per a que siguin més autònoms en el seu aprenentatge, és a dir, aprendre a aprendre. 

Estic d’acord que, la millor pràctica educativa és la que deixa al nen construir el seu propi aprenentatge, i que això pugui repercutir en la seva vida adulta.