En aquest darrer mòdul, hem donat els següents punts:
1.Interacció mestre - alumne.
- Expectatives del mestre
- El context escolar
2.El mestre: característiques de l’educador i el rendiment escolar.
- La personalitat del mestre
- El rol del mestre
- L’eficàcia docent del mestre
- L’estil d’ensenyament del mestre
3. L’ interacció alumne – alumne.
4. Pràctica educativa familiar.
5. La disciplina a l’aula.
Respecte a la interacció mestre – alumne es pot dir que els mestres solen ser molt fidels a les seves primeres expectatives dels alumnes per tot el curs, i no hauria de ser així, per exemple es poden fixar en l’aparença, i un mestre ha d’anar més enllà, conèixer a l’alumne en tots els sentits i no pas “etiquetar”.
També això es pot veure en la manera que té el mestre de parlar a un alumne o a un altre, segons el seu rendiment, o el seu comportament. Els alumnes es donen compte de la posició que té el seu mestre per ell mateix i pels companys, i això influeix en els seus aprenentatges futurs.
Segons la personalitat que tingui un mestre, ensenyarà d’una manera o altra als seus alumnes i aquests tindran més rendiment o menys. Es pot donar dos variants de personalitat:
- Afectiu – emocional (empatia, amabilitat...)
- Intel•lectual – directiu (implicat, valora l’esforç...)
El rol del mestre.
Quan un mestre canvia el seu rol o el seu paper vol dir que és una persona insegura dels seus actes, i no es respectada pels altres. A vegades també el mestre es sent que la societat li demana molt (motivació, ganes pel treball...) i per això no sap quin rol tenir enfront els seus alumnes.
L’eficàcia docent del mestre.
El mestre eficaç:
- Tenir en compte les necessitats dels infants i respondre a elles.
- La diversitat i els ritme de cada alumne.
- Que tingui empatia i sigui afectiu.
- Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.
- Autoavaluació.
- Auto formació continua.
- Col•laboració amb les famílies.
Segons la manera d’ensenyar, un mestre pot tenir un estil d’ensenyament diferent. Lippit i Lewin varen fer uns estudis sobre els diferents estils d’ensenyament:
- Democràtic (afavoria l’autonomia dels alumnes i l’autogrovern)
- Autoritari (els alumnes treballen només davant del mestre)
- Laissez – faire (deixar fer, la classe era un caos)
Pel que fa a la interacció alumne – alumne, a un aula s’ha de treballar la socialització, i per tant la cooperació entre els companys. L’escola és un espai que és molt propici per a la socialització, i ajuda als infants que no tenen competències socials. També els infants tenen uns impulsos agressius que van aprenent a controlar per si mateixos.
A un aula el mestre també ha de fomentar l’empatia, és a dir, aprendre a posar-se en el lloc dels altres (empatia) i l’afectivitat.
Una vegada els nens del mateix grup tenen aquestes competències, aquest grup podrà treballar en equip i faran més fàcil la tasca docent.
També totes aquestes qüestions s’han de treballar a casa amb la família, com a mestres hem de treballar amb els pares, ja que aquests també es diferencien en diferents estils d’ensenyament. Es pot dir que els pares que tenen un estil democràtic ajudaran més als seus fills a crear la seva personalitat autònoma, no dependents dels altres i cooperatius, entre altres, per tant, la nostra feina serà fer que els pares col•laborin en aquestes qüestions, i també que cooperin amb l’aula i l’escola (tallers, visites...).
Per a que hi hagi disciplina a l’aula:
- Fomentar respecte
- Normes consensuades
- Ser coherents en la nostra actuació docent
- Motivació
- Afecte
- Mediació
No hay comentarios:
Publicar un comentario